Inger Enkvist (Värmland, Suècia, 1947) és una de les veus més respectades en l’àmbit educatiu internacional, molt crítica amb la pedagogia actual. Aquesta hispanista, catedràtica de Castellà a la Universitat de Lund, no té cap reparo a assenyalar les mancances dels models educatius presents a gran part d’Occident.
Educació Diferenciada
Amb motiu de la reedició del seu best-seller publicat el 2011, La buena y la mala educación, l’experta va aprofitar la seva visita a Madrid per concedir una extensa entrevista a THE OBJECTIVE, sobre els grans reptes de l’educació d’avui i de sempre.
En tractar-se d’un mitjà espanyol (malgrat el nom), Enkvist respon a preguntes principalment relacionades amb el sistema educatiu d’Espanya; però amb la saviesa que li dóna conèixer en profunditat molts sistemes educatius occidentals.
A l’entrevista surten qüestions com el pes de la ideologia, l’abandonament escolar, la formació del professorat, l’exigència educativa, la importància de la memòria, l’ús de les tecnologies a l’aula, la comprensió lectora, la utilitat dels exàmens, l’enfocament de la universitat i l’educació diferenciada.
Educació Diferenciada
«Estic a favor de la diferenciada com una opció vàlida —assenyala Enkvist—. En mitjana, els nois maduren any i mig més tard que les seves companyes. Per això moltes vegades passa que un noi comença a plantejar-se el seu futur educatiu i professional quan ja és massa tard. Abans això passava menys perquè els professors tenien més autoritat i els alumnes tenien un camí més marcat.
Una manera de salvar aquestes dificultats és separar els nois de les noies, una pràctica de la qual no s’han observat efectes negatius, especialment, en la nostra època, on els entorns d’oci són mixtos».
La professora sueca fonamenta les seves opinions amb dades irrefutables: «A l’examen estatal que es fa a Gran Bretanya als 16 anys, les escoles que obtenen millors resultats són només de nois o només de noies. Així que, si el resultat és extraordinàriament bo, és difícil defensar que sigui un model negatiu. L’atac a la diferenciada és més aviat purament ideològic, no pedagògic».
Abandonament escolar
Enkvist pensa que s’hauria de reorganitzar l’escola obligatòria. «És un tabú dir-ho, però hi ha nois als qui l’escola els sembla inútil, els avorreix, i que necessiten un altre programa més adequat al seu nivell i a les seves aspiracions». Considera que «el sistema actual és de talla única, i això és negatiu tant per als millors estudiants com per als menys interessats». En la seva opinió, suprimir un any l’educació obligatòria ajudaria; però poc, perquè no seria fer la reforma profunda que realment es necessita, que implica un altre programa des de molt abans per als alumnes menys interessats a estudiar.
Formació del profesorat
Les suggerències que fa Enkvist a aquest respecte passen per tres elements: reclutar millors estudiants per a Magisteri, dotar la carrera de molt contingut i menys ideologia, i donar molta importància a la pràctica. A més, es podrien afegir cursos complementaris de dret (sobre què es pot i què no es pot fer a l’aula) i de psicologia enfocada a joves o a grups, o a la resolució de conflictes, per exemple.
Memòria, exàmens i comprensió lectora
La filòloga i pedagoga sueca té igualment clares les preferències pel que fa a altres temes molt debatuts. Defensa la importància dels exàmens i aposta per establir-ne un al final de Primària i un altre al final de Secundària, a més de reduir el nombre de places a Batxillerat i a la universitat, compensant-ho amb un bon sistema de formació professional.
Reivindica l’ús de la memòria, «perquè pensem amb la memòria, sense ella no podem fer feina intel·lectual. En cada matèria hi ha unes poques coses que cal saber de memòria (…) per emmarcar i tenir estructurat el camp en qüestió, per poder avançar». Pel que fa a la comprensió lectora, assegura que la solució és senzilla: «cal llegir més. No hi ha dreceres».
Iguals i Diferents – Nova Educació Diferenciada
Iguales i Diferents, Equal and Different, és una associació impulsada per famílies, antics alumnes i professors que té com a finalitat promoure el pluralisme educatiu, mitjançant la difusió i el suport del model d’educació diferenciada per sexes en condicions d’igualtat, tant a nivell nacional com internacional.
A Iguals i Diferents busquem donar resposta a la singularitat de cada persona, superar els estereotips de gènere, reduir el fracàs escolar i avançar en l’equitat educativa.
________________________________________________________________
Font:
Una experta mundial en educación: «Las universidades deberían tener menos alumnos», The Objective, 31 de març de 2025
