L’educació diferenciada manté la seva presència en el panorama escolar d’Espanya, en un entorn de coeducació generalitzada. Encara que existeixen algunes recerques sobre les raons per a mantenir o promoure aquest model escolar als països anglosaxons, no hi ha estudis per a Espanya. L’objectiu proposat és aprofundir en les raons i motivacions -pedagògiques o altres- de la creació o manteniment de la separació dels sexes a les escoles diferenciades a Espanya, i -en la percepció dels directius- conèixer els resultats i bones pràctiques que duen a terme a les seves escoles. S’ha partit de l’anàlisi qualitativa de dotze entrevistes en profunditat amb directius d’aquestes escoles, que es van gravar, van transcriure i van processar amb el programa Atles.tu. L’anàlisi dels resultats va permetre arribar a diverses conclusions: la separació és percebuda com a pràctica potenciadora dels objectius de l’educació personalitzada; l’escolarització diferenciada, dins d’una planificació educativa adequada, reporta avantatges per a aspectes com la igualtat de gènere o l’excel·lència escolar; permet donar resposta a una demanda de les famílies; la inclusió de plans formatius per a la igualtat en aquestes escoles és una pràctica generalitzada. Es destaca també la consideració de la transcendència educativa del professorat com a model de gènere per a aconseguir una major igualtat d’oportunitats.