L’escolarització d’un sol sexe pot semblar un tema fosc al marge dels debats sobre política educativa dels nostres temps. Però no és així. De fet, un nombre considerable de persones i organitzacions polítiques voldrien enfosquir aquestes escoles, però d’alguna manera estan “escalant-se” en lloc de baixar.
El 1996, només hi havia dues escoles públiques de sexe individual que operaven a Amèrica. En 2015 hi ha almenys 100 escoles públiques d’un sol sexe, malgrat l’oposició des del principi. Aquestes escoles serveixen principalment a nens pobres, urbans, negres i llatins, en risc.
Aquest llibre recull el repte d’estudiar l’eficàcia de les escoles de sexe únic. Riordan allibera la discussió del seu bagatge ideològic i polític i aporta un cert equilibri teòric i empíric al debat. El llibre proporciona una base sociològica per considerar escoles de sexe únic. L’argument bàsic és que el context escolar més gran de totes les nenes o tots els nens serveix com a factor conductor per produir resultats favorables en escoles d’un sol sexe.