Moltes investigacions han analitzat com pot afectar el tipus de col·legi, i més concretament el perfil dels companys de classe, a la bretxa matemàtica entre els sexes.
Literatura científica sobre estereotips sexuals
En aquest sentit, els centres només de nois o noies suposen un camp d’estudi especialment interessant per validar o refutar diferents tesis: reforcen els estereotips associats a cada sexe, augmentant en conseqüència la bretxa en matemàtiques; o, per contra, contribueixen a tancar-la en la mesura que eviten el factor comparatiu?
La literatura científica no és concloent sobre això. Alguns estudis assenyalen que la diferència de resultats o de preferències entre nois i noies no es redueix als centres diferenciats; fins i tot augmenta. Així ho assenyala un estudi irlandès. No obstant això, l’eixamplament de la bretxa en matemàtiques observat en aquesta anàlisi no és perquè les alumnes de col·legis femenins obtinguin pitjors resultats que les de mixtos, sinó que els nois dels centres masculins sí que milloren respecte als altres.
Un altre estudi, en aquest cas australià, assenyala que l’aparent disposició més gran cap a les carreres tècniques de les alumnes de col·legis femenins en aquell país desapareix quan es descompta l’efecte d’altres variables, com el nivell socioeconòmic. En canvi, sí que sembla que els centres single-sex australians trenquen estereotips pel que fa a carreres biosanitàries, molt feminitzades, ja que el percentatge de nois que es decanten per aquests estudis és més gran que la mitjana, i menor el de noies .
Efectes positius dels col·legis diferenciats sobre els estereotips sexuals
No obstant això, també hi ha nombrosos exemples en la literatura científica que sí que suggereixen un efecte positiu dels centres diferenciats en la reducció de la bretxa matemàtica. Un que se centra en les estudiants suïsses és especialment interessant, ja que s’aprofita d’un experiment real dut a terme en aquell país, pel qual es va assignar de forma aleatòria a una cohort d’alumnes a classes mixtes o només de noies, i se’n va seguir rendiment durant quatre anys. Les segones van obtenir millors notes en matemàtiques, i van desenvolupar una confiança més gran en les seves capacitats per a aquesta matèria (en canvi, no es va observar diferència en l’assignatura de Llengua).
Un altre experiment similar, realitzat a Xile, va mostrar resultats semblants: les alumnes destinades a classes només de noies a l’assignatura de matemàtiques (dins un col·legi mixt) van aconseguir millors notes que la resta de les noies, fins al punt que la bretxa de gènere es reduïa a la meitat.
Unas investigaciones concluyen que en los colegios diferenciados se reduce la brecha entre los sexos, pero otras no encuentran efecto positivo
Una metaanàlisi del 2010 tracta de fer balanç de les diferents investigacions publicades fins aleshores. Pel que fa a la bretxa de resultats, assenyala que molts estudis apunten que els centres diferenciats aconsegueixen reduir-la; molts altres no mostren un efecte significatiu, o només per a estudiants desavantatjats; en canvi, molt pocs observen una influència negativa. El mateix es pot dir de la bretxa de vocacions matemàtiques (poques noies que es decanten per carreres tècniques): hi ha nombroses investigacions que relacionen l’ensenyament diferenciat amb una elecció d’estudis menys estereotipada per sexes, i d’altres que no hi veuen relació, però amb prou feines n’hi ha exemples que aquests centres eixamplen la bretxa.
El mateix pot dir-se de la bretxa de vocacions matemàtiques (poques noies que es decanten per carreres tècniques): hi ha nombroses recerques que relacionen l’ensenyament diferenciat amb una elecció d’estudis menys estereotipada per sexes, i altres tantes que no veuen relació, però a penes hi ha exemples que aquests centres eixamplin la bretxa.
Un estudi sobre estereotips sexuals a l’escola
Així doncs, encara que la literatura científica no ofereixi una valoració unànime de l’efecte que poden tenir els diferents tipus d’escola en l’anomenada «bretxa de ciències», almenys sí que sembla que, en determinats contextos, l’ensenyament diferenciada pot ser útil per minvar-lo.
Com passa gairebé sempre al món de l’educació, potser el més determinant sigui l’ambient que generi cada professor a la seva aula. Hem volgut preguntar a algunes docents de Matemàtiques, de centres mixtos i diferenciats, perquè ens donin la seva opinió, i sobretot la seva experiència, sobre l’anomenada bretxa de gènere entre les seves alumnes.
Estereotips sexuals en assignatures *STEM
Natalia és professora de Matemàtiques a un institut mixt de Madrid des de fa més de deu anys. Fa classes a estudiants de Secundària. Segons explica a Aceprensa, no ha percebut una bretxa per sexes pel que fa als resultats, però sí pel que fa a l’actitud envers l’assignatura: a elles els interessa menys.
Quan li pregunto si ha percebut una inseguretat més gran en les seves alumnes, admet que mai no hi havia reparat, però que certament els costa molt més sortir a la pissarra a resoldre exercicis davant de tota la classe que als seus companys. Més por del fracàs? “Potser”. En canvi, opina que l’estereotip que les matemàtiques requereixen un grau especial de brillantor el comparteixen noies i nois de la mateixa manera.
D’altra banda, constata que moltes menys alumnes que els alumnes pretenen dedicar-se a estudis tècnics. Hi ha, comenta, com una predisposició afectiva a les dones a pensar en termes d’“on puc ajudar més”. Natalia ho atribueix fonamentalment a estereotips culturals.
Quant a si les escoles només de noies poden contribuir a reduir la bretxa matemàtica, assenyala que, encara que no és partidària d’aquestes escoles a nivell global, potser sí que ajudin les noies en l’aspecte concret de disminuir la pressió per sortir a la pissarra . “Els nois surten sense problema; si s’equivoquen, no importa. Però a les noies no els passa igual”.
Igualtat d’oportunitats, no de resultats
Gema, també professora de Matemàtiques, ha fet classe tant a escoles només de noies com a mixtes, i ara treballa en un altre que barreja aules d’un tipus i d’un altre. En part, la seva experiència coincideix amb la de Natàlia: a batxillerat, l’assignatura de biologia és escollida sobretot per noies, mentre que a la de dibuix tècnic els nois són majoria. Tot i això, assenyala amb orgull que en les últimes promocions de batxillerat (mixt) moltes noies s’han decantat per enginyeries.
Recalca que l’objectiu hauria de ser oferir igualtat d’oportunitats perquè cada estudiant esculli el que vulgui, més que tancar tant sígui com sigui la bretxa per sexe en vocacions “tècniques”. D’altra banda, no està segura de si aquesta és deguda a estereotips culturals o a qüestions psicològiques: “Això ho haurien de dir els neuropsicòlegs”. Amb tot, sí que observa una diferència quant a la manera d’abordar les matemàtiques: elles, en general, són més treballadores, i encara que els sol costar més “veure’l” a la primera, poden arribar tan lluny com els nois.
El que sí que ha constatat és que als concursos matemàtics organitzats per la seva regió (en concret, al Concurs de Primavera de la Facultat de Matemàtiques de la Universitat Complutense), es presenten més nois i les notes són més altes per a ells a totes les edats , especialment en batxillerat.
Font: aceprensa