La nova educació diferenciada
¿Per què pensem que val la pena apostar per l’educació que organitza el col·legi segons nois i noies i quin és el seu efecte diferencial? Creiem en la Nova Educació Diferenciada del S.XXI perquè promou el desemvolupament integral de cada alumna i cada alumne, considerant les seves circumstàncies pròpies i socials.
Per a més informació consulta les nostres preguntes freqüents.
Millora del clima escolar
L’educació diferenciada proporciona un ancoratge més intens dels nois cap a la cultura escolar. Genera un clima escolar en què es redueix l’absentisme -especialment en homes-, augmenta el rendiment escolar i aconsegueix una millora de l’actitud dels alumnes i les alumnes, especialment en escoles de zones desafavorides.
Superació d'estereotips
Aquest model pedagògic es mostra efectiu per minimitzar estereotips de gènere, ja que augmenta la llibertat personal a l’hora d’assumir rols considerats propis d’un altre sexe i rebaixa la pressió a l’elecció d’opcions tradicionalment assignades a un sexe determinat.
Així s’aconsegueix una reducció de les diferències de sexe als currículums i una efectiva igualtat d’oportunitats. A la Nova Educació Diferenciada del S.XXI els nois viuen una masculinitat saludable ja que es potencien actituds com la compassió, la donació, el desinterès i la cooperació. Per la seva banda, les noies desenvolupen més lliurement la seva capacitat cientificoanalítica. A més, en un entorn mixt l’alumnat tendeix a mostrar-se menys disposat a parlar de temes incòmodes per la presència de l’altre sexe.
Amplitud d'eleccions professionals
La Nova Educació Diferenciada facilita ajustar la docència a les característiques de gènere associades tradicionalment a la masculinitat o a la feminitat i adaptar-se a la manera diferent d’adquirir els coneixements i destreses.
Hi ha dos àmbits en què la investigació pedagògica recolza decididament l’educació single-sex. El primer és el cas de nois adolescents de barris socioeconòmicament desafavorits -molt estudiat a escoles públiques anglosaxones-, que redueixen les taxes d’abandonament escolar i augmenten l’accés a la Universitat en un percentatge molt més gran que a les escoles mixtes de la seva zona. El segon és la inclinació més gran de les noies de col·legis diferenciats cap als àmbits STEM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques), tradicionalment masculins.
Igualtat d'oportunitats i no discriminació
La Nova Educació Diferenciada parteix de la igualtat de nois i noies en drets, deures i dignitat, i garanteix més la igualtat d’oportunitats ja que personalitza l’educació adaptant-se als estils d’aprenentatge de nens i nenes.
La igualtat d’oportunitats es garanteix des del moment en què els centres diferenciats de nois i noies comparteixen el mateix currículum i condicions d’aprenentatge de qualitat comparable, com es va ratificar a la Convenció de la UNESCO contra la discriminació en l’àmbit de l’educació.
Un reclam social
El concert públic dota d’eficiència l’educació perquè permet la igualtat d’oportunitats a les famílies, que poden accedir així a l’educació que desitgen.
Si s’eliminen els concerts per als col·legis diferenciats -molts operen en aquest règim- s’empobreix la diversitat d’opcions educatives, i per tant de la societat, ja que moltes famílies hauran d’escollir obligatòriament un ensenyament diferent del que volen.
El sistema educatiu millora amb la combinació i l’existència de projectes educatius d’oferta diferent de la que puguin accedir les famílies.
Legal i reconegut internacionalment
La majoria de les democràcies, com els Estats Units (No Child Left Behind Act of 2001), la Gran Bretanya (Equality Act of 2010), França (art. 2.4 Llei 2008-496) i Bèlgica (art. 19. Decret de 12.XII .2008), han reconegut l’educació diferenciada legislativament al segle XXI, mentre que altres com Alemanya l’han ratificat judicialment (STS Federal Alemany de 30.I.2013)
A Espanya tant el Tribunal Constitucional (STC 31/2018) com el Tribunal Suprem (STS 2768/2017) han declarat que l’educació diferenciada constitueix una opció pedagògica vàlida, plenament compatible amb el principi d’igualtat per sexes.
Finalment, la UNESCO afirma que el model no és discriminatori quan ambdós sexes tenen facilitats d’accés a l’educació equivalents, equips docents igualment qualificats, locals de qualitat similar i programes d’estudi idèntics (Convenció relativa a la lluita contra les discriminacions a l’esfera de l’ensenyament de 1960, tractat ratificat per 109 països i fonament de l’agenda 2030), la qual cosa, segons el Tribunal Constitucional “en el nostre cas està fora de tot dubte” (STC 31/2018)
+12.000 col·legis al món
Q & A
L’educació diferenciada és un model pedagògic reconegut internacionalment. Aquesta fórmula, que afavoreix la igualtat d’oportunitats i ajuda a superar estereotips de gènere, també enforteix la personalització en l’educació de nois i noies.
Evidentment, no. Tot i que alguns s’entesten a identificar-lo són coses molt diferents. Diferenciar és una estratègia que respon a les veritables necessitats de l’home i la dona del segle XXI i la seva finalitat és facilitar la igualtat d’oportunitats perquè tant les noies com els nois arribin al mateix, però per camins diferents.
Així, doncs, atendre aquest nivell de personalització en la tasca educativa és progressista. I requereix un canvi de paradigma i de la concepció de progressisme.
En canvi, segregar és un terme negatiu que fa referència a la discriminació. L’educació segregada fa referència a una educació de segon nivell, totalment allunyada del model d’educació diferenciada.
És cert que popularment s’afirma, però aquesta declaració no té cap base científica. Aquest model pedagògic es mostra efectiu per minimitzar estereotips, ja que augmenta la llibertat personal a l’hora d’assumir rols considerats propis d’un altre sexe i rebaixa la pressió a l’elecció d’opcions tradicionalment assignades a un sexe determinat. Així s’aconsegueix una reducció de les diferències de sexe als currículums i una efectiva igualtat d’oportunitats.
20%. Aquest és el temps que un noi o una noia passen a l’escola cada any. Un 20% que -contràriament al que opinen els qui desitjarien la fi d’aquest model educatiu- facilita la socialització, ja que es redueix el fracàs escolar, punt important per a l’autoestima i la bona convivència, i educa amb profunditat en els valors cívics i humans, que després es posen en joc a la convivència familiar i social. La xifra està calculada de la següent forma: el curs escolar dura 175 dies (de 365) i la jornada escolar son 7h de les 18h de temps útil al dia excloent les 8h de som. Per tant, pasen al col·legi 1225 de les seves 5840 hores útils, un 20%.
Perquè l’antiga no es basava sempre en criteris pedagògics i sociològics. La Nova Educació Diferenciada promou el desenvolupament integral de la personalitat de cada alumna i alumne, considerant-ne les circumstàncies pròpies i socials.
El 2015, Cornelius Riordan —un dels investigadors que més ha aprofundit en el tema, considera que hi ha 9 arguments sociològics a favor de l’educació diferenciada, en particular per a dones de tota edat, i per a homes en desavantatge socioeconòmic:
1. Reducció de la cultura antiacadèmica que presenten els joves.
2. Augment de lordre i la disciplina positiva.
3. Més contacte amb referents acadèmics positius del mateix sexe.
4. Reducció de les diferències de sexe als currículums i increment de la igualtat d’oportunitats.
5. Reducció del biaix de gènere a les interaccions entre el professorat i l’alumnat.
6. Eliminació de les imposicions per raó de gènere i assetjament sexual.
7. Augment de les oportunitats de lideratge.
8. Més sensibilitat en els docents sobre les diferències de gènere en matèria d’aprenentatge.
9. Augment de lelecció proacadèmica per part de les famílies i els alum
Les investigacions no són concloents amb el conjunt dels alumnes i dels col·legis single sex. Però hi ha dos àmbits en què la investigació pedagògica recolza decididament l’educació single-sex.
En primer lloc, en el cas de nois adolescents de barris socioeconòmicament desafavorits -molt estudiat a escoles públiques anglosaxones dels 5 continents-, que redueixen les taxes d’abandó escolar i augmenten l’accés a la Universitat en un percentatge molt més gran que escoles del seu zona.
El segon és la inclinació més gran de les noies de col·legis diferenciats cap als àmbits STEM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques), tradicionalment masculins.
No. De fet, diversos estudis han conclòs que els col·legis diferenciats són significativament favorables per als estudiants històricament o tradicionalment en desavantatge: minories i/o classe baixa i treballadora i/o estudiants en risc.
La igualtat d’oportunitats es garanteix des del moment en què els centres diferenciats de nois i noies comparteixen el mateix currículum i condicions d’aprenentatge de qualitat comparable, com es va ratificar a la Convenció de la UNESCO (14.12.1960).
Els col·legis diferenciats són doncs una legítima opció -reflectits a la la Declaració Universal de Drets Humans– tant dels promotors dels centres educatius, com de les famílies que els escullen i d’alumnes que reben educació en ells.
En els darrers anys l’educació diferenciada a Espanya ha suscitat cert debat polític i jurídic, fins que l’any 2017 el Tribunal Suprem va declarar que “no constitueix discriminació” i que “en cap cas” l’elecció de l’educació diferenciada per sexes no podrà implicar «un tracte menys favorable, ni un desavantatge, a l’hora de subscriure concerts amb les administracions educatives» (STS 2768/2017, de 11 de juliol).
El 2018, el Tribunal Constitucional va dictar una altra sentència en el mateix sentit (STC 31/2018, del 10 d’abril).
Aquest punt final al procés judicial avala la lliure elecció dels pares que trien aquest model educatiu per als fills. Aquestes escoles existeixen perquè les famílies les volen, malgrat les moltes traves que troben actualment a nivell polític, social i econòmic. El model d’educació que atén les necessitats de cadascun dels sexes en aules diferents «està emparat per la Convenció de la UNESCO relativa a la lluita contra les discriminacions a l’ensenyament, primer i únic tractat internacional obligatori dedicat al dret a la educació, fonament de l’Agenda d’Educació 2030, ratificat per 104 estats membres, inclosa Espanya.
Actualment…
Les escoles mixtes tendeixen a perpetuar els estereotips que les noies són bones a l’àrea lingüística i les arts i els nois destaquen en matemàtiques, ciències i lideratge. A les escoles d’un sol sexe, els professors poden abordar les necessitats i els interessos únics dels estudiants, brindant-los suport en àrees en què generalment són febles. Aquesta és una altra explicació de per què els estudiants en escoles diferenciades s’exerceixen millor en allò acadèmic.
Les investigacions realitzades a escoles públiques nord-americanes diferenciades apunten a menor assetjament sexual, menor delinqüència i reducció d’altres problemes de comportament dels estudiants. A més, han demostrat que augmenta la participació a la comunitat, els nois adquireixen un concepte de si mateixos més positiu, més oportunitats de lideratge i més aspiracions professionals.
No hi ha cap estudi que apunti que els alumnes de les escoles diferenciades tinguin una capacitat menor de relacionar-se amb l’altre sexe. I, de fet, les escoles de noies i nois tenen la condició privilegiada de brindar orientació i capacitació en habilitats socials apropiades per a l’edat i el gènere dels alumnes.
Precisament passa al contrari. Aquest model pedagògic es mostra efectiu per minimitzar estereotips, ja que augmenta la llibertat personal a l’hora d’assumir rols considerats propis d’un altre sexe i rebaixa la pressió a l’elecció d’opcions tradicionalment assignades a un sexe determinat. Així s’aconsegueix una reducció de les diferències de sexe als currículums i una efectiva igualtat d’oportunitats
La despesa per estudiant a la concertada -on hi ha col·legis amb model diferenciat- és de 3.705$ enfront dels 11.244$ que suposa la pública (Panorama de l’educació. Indicadors de l’OCDE. 2021). S´atempta contra la llibertat d´ensenyament dels pares que escullen o volen començar un centre educatiu diferenciat si es retalla l´oferta educativa deixant d´oferir aquest model vàlid i efectiu. El concert és una mica reglat, no a elecció del polític del moment. Per tant, el poder públic ho ha de concedir.