L’educació diferenciada és un model pedagògic reconegut internacionalment. Aquesta fórmula, que afavoreix la igualtat d’oportunitats i ajuda a superar estereotips de gènere, també enforteix la personalització en l’educació de nois i noies. 

Evidentment, no. Tot i que alguns s’entesten a identificar-lo són coses molt diferents. Diferenciar és una estratègia que respon a les veritables necessitats de l’home i la dona del segle XXI i la seva finalitat és facilitar la igualtat d’oportunitats perquè tant les noies com els nois arribin al mateix, però per camins diferents.

Així, doncs, atendre aquest nivell de personalització en la tasca educativa és progressista. I requereix un canvi de paradigma i de la concepció de progressisme.

En canvi, segregar és un terme negatiu que fa referència a la discriminació. L’educació segregada fa referència a una educació de segon nivell, totalment allunyada del model d’educació diferenciada.

És cert que popularment s’afirma, però aquesta declaració no té cap base científica. Aquest model pedagògic es mostra efectiu per minimitzar estereotips, ja que augmenta la llibertat personal a l’hora d’assumir rols considerats propis d’un altre sexe i rebaixa la pressió a l’elecció d’opcions tradicionalment assignades a un sexe determinat. Així s’aconsegueix una reducció de les diferències de sexe als currículums i una efectiva igualtat d’oportunitats.

20%. Aquest és el temps que un noi o una noia passen a l’escola cada any. Un 20% que -contràriament al que opinen els qui desitjarien la fi d’aquest model educatiu- facilita la socialització, ja que es redueix el fracàs escolar, punt important per a l’autoestima i la bona convivència, i educa amb profunditat en els valors cívics i humans, que després es posen en joc a la convivència familiar i social. La xifra està calculada de la següent forma: el curs escolar dura 175 dies (de 365) i la jornada escolar son 7h de les 18h de temps útil al dia excloent les 8h de som. Per tant, pasen al col·legi 1225 de les seves 5840 hores útils, un 20%. 

Perquè l’antiga no es basava sempre en criteris pedagògics i sociològics. La Nova Educació Diferenciada promou el desenvolupament integral de la personalitat de cada alumna i alumne, considerant-ne les circumstàncies pròpies i socials.

El 2015, Cornelius Riordan —un dels investigadors que més ha aprofundit en el tema, considera que hi ha 9 arguments sociològics a favor de l’educació diferenciada, en particular per a dones de tota edat, i per a homes en desavantatge socioeconòmic:

1. Reducció de la cultura antiacadèmica que presenten els joves.

2. Augment de lordre i la disciplina positiva.

3. Més contacte amb referents acadèmics positius del mateix sexe.

4. Reducció de les diferències de sexe als currículums i increment de la igualtat d’oportunitats.

5. Reducció del biaix de gènere a les interaccions entre el professorat i l’alumnat.

6. Eliminació de les imposicions per raó de gènere i assetjament sexual.

7. Augment de les oportunitats de lideratge.

8. Més sensibilitat en els docents sobre les diferències de gènere en matèria d’aprenentatge.

9. Augment de lelecció proacadèmica per part de les famílies i els alum

Les investigacions no són concloents amb el conjunt dels alumnes i dels col·legis single sex. Però hi ha dos àmbits en què la investigació pedagògica recolza decididament l’educació single-sex.
En primer lloc, en el cas de nois adolescents de barris socioeconòmicament desafavorits -molt estudiat a escoles públiques anglosaxones dels 5 continents-, que redueixen les taxes d’abandó escolar i augmenten l’accés a la Universitat en un percentatge molt més gran que escoles del seu zona.
El segon és la inclinació més gran de les noies de col·legis diferenciats cap als àmbits STEM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques), tradicionalment masculins.

No. De fet, diversos estudis han conclòs que els col·legis diferenciats són significativament favorables per als estudiants històricament o tradicionalment en desavantatge: minories i/o classe baixa i treballadora i/o estudiants en risc.

La igualtat d’oportunitats es garanteix des del moment en què els centres diferenciats de nois i noies comparteixen el mateix currículum i condicions d’aprenentatge de qualitat comparable, com es va ratificar a la Convenció de la UNESCO (14.12.1960).

Els col·legis diferenciats són doncs una legítima opció -reflectits a la la Declaració Universal de Drets Humans– tant dels promotors dels centres educatius, com de les famílies que els escullen i d’alumnes que reben educació en ells.

En els darrers anys l’educació diferenciada a Espanya ha suscitat cert debat polític i jurídic, fins que l’any 2017 el Tribunal Suprem va declarar que “no constitueix discriminació” i que “en cap cas” l’elecció de l’educació diferenciada per sexes no podrà implicar «un tracte menys favorable, ni un desavantatge, a l’hora de subscriure concerts amb les administracions educatives» (STS 2768/2017, de 11 de juliol).

El 2018, el Tribunal Constitucional va dictar una altra sentència en el mateix sentit (STC 31/2018, del 10 d’abril).

Aquest punt final al procés judicial avala la lliure elecció dels pares que trien aquest model educatiu per als fills. Aquestes escoles existeixen perquè les famílies les volen, malgrat les moltes traves que troben actualment a nivell polític, social i econòmic. El model d’educació que atén les necessitats de cadascun dels sexes en aules diferents «està emparat per la  Convenció de la UNESCO relativa a la lluita contra les discriminacions a l’ensenyament, primer i únic tractat internacional obligatori dedicat al dret a la educació, fonament de l’Agenda d’Educació 2030, ratificat per 104 estats membres, inclosa Espanya.