OIDEL ha publicat, en col·laboració amb CEU-CEFAS, un informe que examina la relació entre el pluralisme educatiu i els indicadors de llibertat política, econòmica i religiosa, i posa en relleu la relació entre la llibertat educativa i els indicadors de progrés, el benestar material i els resultats del sistema educatiu.
La llibertat educativa afavoreix el progrés
En paraules d’Ignasi Grau, Director General de la ONG Internacional per al Desenvolupament de la Llibertat dEducació (OIDEL), l’informe «La llibertat d’educació al món: anàlisi dels seus factors potenciadors i la seva relació amb l’exercici educatiu i la distribució de la renda”, permet observar la relació positiva de la llibertat educativa amb variables d’interès com ara el nivell de desenvolupament dels països, la llibertat econòmica, les llibertats civils i polítiques i el rendiment educatiu.
El treball dels professors Gonzalo Sanz-Magallón i Oriana Isabel Zurga permet identificar amb dades correlacions explícites entre llibertat d’educació i els seus beneficis, i demostrar que no perjudica la cohesió social.
L’informe mostra la força transformadora de la llibertat d’ensenyament i la importància de la societat civil en l’elaboració de polítiques educatives, avalada per la UNESCO al document “Educació 2030”.
En les seves conclusions, l’informe resumeix els motius pels quals proposa avançar cap a una llibertat d’educació més gran.
El dret dels pares
La Declaració Universal dels Drets Humans estableix que el primer objectiu de l’educació és «el ple desenvolupament de la personalitat humana» i que «els pares tindran dret preferent a escollir el tipus d’educació que s’haurà de donar als fills» (art, 26). Per això, no es pot argumentar que aquest dret es pugui implementar en un sistema de monopoli governamental.
Equitat educativa i igualtat econòmica
En aquest estudi s’ha pogut comprovar que hi ha una relació directa entre la llibertat educativa i l’equitat, i que el finançament públic dels centres no estatals és la millor manera que l’Administració té de garantir la igualtat d’oportunitats educatives, la mobilitat social, i una distribució més gran de la renda més equitativa de les famílies. Per això cal posar a l’abast de les famílies amb baixos recursos aquest tipus d’escoles.
Convé advertir que l’ensenyament privat i la llibertat educativa no són el mateix, ja que, si no hi ha finançament públic de l’ensenyament privat, la millora de la distribució de la renda no es produirà.
Rendiment educatiu
Les investigacions realitzades en els darrers anys han conclòs que hi ha una relació positiva entre la llibertat d’educació i els resultats acadèmics. La competència entre centres no estatals i públics redunda en millores en la qualitat i el rendiment educatiu, tant a països desenvolupats com a vies de desenvolupament.
Els èxits educatius més grans es tradueixen en més creixement econòmic i en notables millores socials. D’altra banda, diversos estudis mostren una superioritat de resultats de les escoles d’iniciativa social en emprar metodologies pedagògiques diferenciades.
Eficiencia económica
Estudis recents mostren que la gestió de centres educatius per part del sector públic és ineficient moltes vegades, a causa del malbaratament i la manca d’incentius per reduir costos. En el cas d’Espanya, el cost per alumne als centres concertats és significativament inferior al dels públics, mentre que presenten millors resultats acadèmics.
L’eficiència més gran dels centres no estatals pot ser especialment rellevant en economies en desenvolupament, en què els serveis públics solen presentar seriosos problemes de qualitat i ineficiència.
Iguals i Diferentes: Nova Educació Diferenciada del Segle XXI
Iguals i Diferents, Equal and Different, és una associació sense ànim de lucre que té com a finalitat promoure el pluralisme educatiu, mitjançant la difusió i el suport del model d’educació diferenciada per sexes en condicions d’igualtat, en els àmbits nacional i internacional.
A Iguals i Diferents busquem donar resposta a la singularitat de cada persona, superar els estereotips de gènere, reduir el fracàs escolar i avançar en l’equitat educativae padres y antiguos alumnos; la interlocución con los periodistas, para mejorar el conocimiento de este modelo educativo y la relación con políticos y actores sociales.
