Nova Educació Diferenciada a debat

País: España
Medio: ABC

El dilluns 5 de febrer, Miguel Dionis , cofundador d’Iguals i Diferents, va mantenir un debat juntament amb Gabriel Castellano, President d’Associació de Col·legis Privats i Independents CICAE, en el Diari ABC. L’ABC un dels tres periòdics més llegits a Espanya.

Un debat necessari sobre l’educació diferenciada

Nova Educació Diferenciada a debat. “Hi ha generacions senceres al nostre país que han crescut en aules diferenciades per sexe. No obstant això avui, a Espanya, només hi ha un centenar de col·legis que separen a nois i noies, menys de l’u per cent del total”. Així comença el reportatge del periòdic ABC, en el qual va participar Miguel Dionis en representació d’Iguals i Diferents.

La conversa va ser constructiva i amigable. Tots dos van establir ponts de col·laboració i van insistir en el dret de les famílies a triar l’educació dels seus fills.

Diversos experts discuteixen les bondats i mancances dels models d’educació mixta i diferenciada. Els arguments sobre la socialització, estereotips, resultats acadèmics mostren diferents punts de vista, encara que tots estan d’acord en la llibertat de les famílies per a triar. Una llibertat amenaçada per la legislació vigent i per la major desinformació sobre la nova educació diferenciada del segle XXI.

Retards acadèmics que es podrien millorar

Miguel Dionis, que és professor i Board Committee member de la IBSC (International Boy´s Schools Coalition), va començar el debat afirmant que no sosté que un model sigui millor a l’altre, i va argumentar que algunes “ineficiències es podrien resoldre si tinguéssim aules separades de nois i noies”. I va recordar que en la primària i la secundària (i a causa dels diferents ritmes de maduració) la diferència entre homes i dones és notòria: ells van amb un any de retard acadèmic respecte a elles especialment en la lectura i escriptura que és la base de l’aprenentatge. Són dades de PISA: “En altres països s’està veient com aquest model redueix el fracàs escolar masculí i afavoreix la incorporació de les dones a carreres STEM (enginyeries, matemàtiques…)”.

Entre els 20 primers col·legis en termes acadèmics a Anglaterra, Gal·les i Irlanda del nord, 16 són col·legis de la Nova Educació Diferenciada.

El periòdic ABC va recaptar l’opinió de José Manuel Lacasa, investigador en educació al capdavant de IFIE (Institut de Formació i Recerca Educativa), qui va comprovar en analitzar les dades de PISA fa algun temps que, a l’edat de 15 anys, les noies de col·legis diferenciats estaven un curs per davant en Matemàtiques respecte de les noies que anaven a col·legi mixt (i una vegada sostret el ISEC, l’índex socioeconòmic i cultural).

Aquesta capacitat de l’educació diferenciada per contribuir a la millora dels resultats acadèmics és clara, segons José María Barrio, doctor en Filosofia i professor d’Antropologia Pedagògica en la Universitat Complutense: “Jo vaig estudiar aquest assumpte fa 20 anys, examinant els resultats dels dos models a Alemanya i vaig comprovar que si atenem el rendiment acadèmic, l’opció per la diferenciada és diàfana”.

Clima escolar en l’adolescència

Ana Roa, coordinadora de Pedagogia i Psicopedagogia en el Col·legi de Doctors i Llicenciats de Madrid, afirma que socialment el model de coeducació és millor: “els alumnes i alumnes de col·legis mixtos solen posseir major empatia per diferents grups de persones i accepten amb major facilitat diferents maneres de veure el món, perquè l’aprenen des del principi en aules diverses i inclusives”.

A Espanya, explica Lacasa, no es poden realitzar estudis comparatius perquè la mostra de col·legis diferenciats és molt petita, però a Austràlia, on la mostra dels col·legis diferenciada és prou vàlida, es va comprovar que a l’escola diferenciada menys de l’1% de les alumnes havien sofert assetjament escolar, enfront del 21% que sí ho havien patit en la mixta.

Els pedagogs van insistir en l’objectiu que les escoles siguin llocs de pau, d’aprenentatge, sense pressió ni estereotips. Lògicament amb conflictes que han d’aprendre a resoldre.

Potenciar les capacitats de nois i noies

Miguel Dionis va sostenir en el debat que en Iguals i Diferents es parla de “nova” educació diferenciada, per a diferenciar-la de la qual van poder tenir les persones majors en la qual no hi havia una igualtat de currículum, ni de la formació del professorat, ni d’orientació professional. “En la nova educació diferenciada busquem potenciar al màxim les capacitats de nois i noies”, va afirmar, perquè és una educació que personalitza, i que no segrega.

La millora de clima escolar i de resultats acadèmics -especialment en barris desfavorits-, li va portar a proposar que la diferenciació es pugui implantar també a l’escola pública, almenys en algunes edats o matèries acadèmiques, com ho va fer Hillary Clinton de la mà de David Banks. En aquests nous centres diferenciats va augmentar l’alumnat que aconseguia graduar-se del 43% al 90%.

Un debate tristemente ideologizado

Francisco López Rupérez, investigador en política educativa i expresident del Consell Escolar d’Estat, considera que existeixen prejudicis entorn d’aquest model educatiu perquè “l’esquerra política ha adoptat a Espanya una posició militant”, de la qual és mostra la Lomloe. No obstant això, la Unesco, diu, “una organització gens sospitosa de ser conservadora”, sosté que l’educació diferenciada no és discriminatòria.

Per a Miguel Dionis l’educació diferenciada “és un model progressista”. Al nostre país, diu, la gent parla de segregada, un terme de per si mateix pejoratiu: “Si preguntes a la gent, diuen, ‘Ah, sí, això del meu avi, això de Franco’. Aquest és un argument passat de moda. Crec que els pares no trien amb llibertat, perquè no disposen d’informació”, remata.

I és que, segons Francisco López Rupérez, investigador en política educativa i expresident del Consell Escolar d’Estat, creu que tots dos models no sols poden, “sinó que han de coexistir”.

Nova Educació Diferenciada a debat: Iguals i Diferents | Equal and Different

Iguals i diferents, Equal and different, és una associació promoguda per pares, alumni i professors que tenen com a fi promoure el pluralisme educatiu, mitjançant la difusió i suport del model d’educació diferenciada per sexes en condicions d’igualtat, en els àmbits nacional i internacional. Cerca donar resposta a la singularitat de cada persona, superar els estereotips de gènere, reduir el fracàs escolar i avançar en l’equitat educativa.

I&D enfoca la seva acció entorn de tres eixos: promoure la mobilització social de pares i antics alumnes; la interlocució amb els periodistes, per a millorar el coneixement d’aquest model educatiu i la relació amb polítics i actors socials.

Conèixer més sobre Iguals i Diferents aquí.

¡Comparte!