En un article per a la revista SerPadres, Marta Moreno desvela un dels motius, desconeguts per al gran públic, per triar la Nova Educació Diferenciada: el cervell.
D’acord amb la sociòloga Marina Subirats en ¿Coeducació o escola segregada? Un vell i persistent debat, “L’argumentació que en el passat portava a la conclusió que nens i nenes havien de ser educats per separat era senzilla i totalment concordant amb la concepció social del paper diferenciat dels homes i les dones en la societat”.
Tanmateix, avui s’aspira a que homes i dones tinguin el mateix paper a la societat; i resulta que la Nova Educació Diferenciada també té arguments en aquest nou context. Els veiem a continuació.
Consells educatius diferents per a ells i per a elles
Tot i que està molt present en els àmbits de debat, Moreno considera que potser l’aspecte més desconegut de l’educació diferenciada sigui el que té a veure amb les diferències en la manera com aprenen els nens i les nenes, i els corresponents mètodes per educar-los. Un aspecte que María Calvo Charro defineix al seu llibre Guia per a una educació diferenciada (Editorial Almuzara) com a “consells educatius”.
“Un dels arguments més freqüents que s’utilitzen per defensar aquesta educació és el que té a veure amb les diferències en el desenvolupament i maduració del cervell entre nens i nenes, que compliquen, al educar-los conjuntament, els processos educatius d’uns i d’altres”, argumenta Subirats a la seva obra citada.
Les famílies tenen dret a escollir l’opció educativa que considerin millor per als seus fills. Les que trien la Nova Educació Diferenciada estan molt convençudes que nens i nenes maduren a ritmes diferents i pensen que, si se’ls ensenya per separat, es distreuen menys i guanyen en autoestima.
Les diferències de comportament
Un altre argument és el de les diferències de comportament i actituds. Tots coincideixen en què l’ambient a l’aula ha de ser confortable, net i ordenat; però a partir d’aquí comencen les diferències. Les nenes prefereixen una decoració de l’aula acolorida i un professorat femení, que «entendria millor la seva sensibilitat, les seves necessitats i els seus sentiments», exposa Calvo Charro, fonamentat en les variacions hormonals entre nens i nenes. Per a ells, però, explica Calvo, la decoració ha de ser austera, «per no desviar l’atenció» i la disciplina imprescindible, per la qual cosa considera preferible que el professor sigui masculí.
«És aquesta atenció individualitzada la que permet l’educació que separa per sexes», recalca María Calvo, qui recorda que els nens pateixen més abandonament escolar prematur que les nenes, a més d’estar més predisposats a treure males notes, repetir curs més vegades i anar menys a la universitat. Opina que la «preeminència del femení» a les aules, on la majoria de mestres són dones, «no ajuda» al progrés acadèmic dels nens.
«Les nenes són les primeres que volen el model diferenciat, perquè estan més còmodes, en un clima d’estudi, responsabilitat i proximitat. Al final, consisteix a tractar d’una manera diferent i més adequada a un grup de persones que són més iguals entre elles», diu Irene Parra, directora del col·legi Alcaste-Las Fuentes de La Rioja.
«No hauria d’haver cap obstacle per oferir classes d’educació diferenciada als col·legis públics dels EUA. Sabem que aquest model afavoreix els estudiants», va afirmar Hillary Clinton el 2001.
Els professors com a referents
D’altra banda, diverses investigacions han destacat la importància dels referents adults per reduir l’abandonament escolar precoç. Per exemple, quan un estudiant afroamericà a l’educació primària té un professor de la seva mateixa raça, augmenta en més de 10 punts percentuals la probabilitat que acabi l’ensenyament secundari, segons assenyala un estudi publicat a American Economic Review.
D’altra banda, una anàlisi de l’American Institute for Boys and Men suggereix que la presència de professors masculins suposa una diferència favorable per als estudiants masculins.
El únic aspecte en què no s’ha de diferenciar és per assignatures «de nens» i «de nenes». La Nova Educació Diferenciada té una llarga tradició d’eficàcia en aconseguir que les nenes mostrin interès per assignatures típicament masculines com les STEM i viceversa. Fins i tot a les universitats públiques es promouen els campus tecnològics només per a nenes.
Iguals i Diferents – Nova Educació Diferenciada
Iguals i Diferents, Equal and Different, és una associació promoguda per famílies, exalumnes i professors que té com a objectiu promoure el pluralisme educatiu, mitjançant la difusió i el suport al model d’educació diferenciada per sexes en condicions d’igualtat, tant a nivell nacional com internacional.
A Iguals i Diferents busquem donar resposta a la singularitat de cada persona, superar els estereotips de gènere, reduir el fracàs escolar i avançar en l’equitat educativa.
________________________________________________________________
Fuentes:
Características de la educación diferenciada, además de dividir las clases por género, Marta Moreno en serPadres, 15 de febrero de 2023
La escuela que separa por sexos, en vías de extinción, Olga R. Sanmartín, El Mundo, 5 de marzo de 2025
