Hi ha la idea que l’educació diferenciada segueix un model de separació de nois i noies per motius de moral religiosa. Tot i això, la Nova Educació Diferenciada no té res a veure amb l’ antiga educació separada d’èpoques passades.
És l’educació diferenciada només de col·legis confessionals? L’escola diferenciada organitza la seva activitat separant els nens i les nenes considerant que aquesta pràctica educativa afavoreix les oportunitats de cada sexe, en desactivar-se en gran mesura a l’aula les pressions de gènere i potenciar amb això l’igualtat, així com l’expressió lliure i plural de noies i nois, evitant que els estereotips i prejudicis de gènere frenin els seus interessos naturals i espontanis.
L’educació diferenciada no intenta tornar a la antiga escola separada d’èpoques passades, en què hi havia diferent pla d’estudis per a cada sexe i se’ls preparava per a diferents papers a la societat. L’escola diferenciada del segle XXI, (que a Iguals i Diferentes anomenem Nova Educació Diferenciada*), respon a la participació activa d’home i dona en total igualtat en tots els àmbits de la societat i busca facilitar l’aprofitament de les diferents formes d’aprenentatge de nois i noies durant algunes etapes del seu desenvolupament a la infància i l’adolescència.
Es tracta d’una proposta pedagògica que en les darreres dècades han assumit amb èxit institucions educatives molt diverses a tot el món, amb excel·lents resultats acadèmics i de socialització. La seva presència, encara que habitualment minoritària, afegeix pluralitat al panorama educatiu, ja que on coexisteixin educació mixta i diferenciada sempre es podran atendre millor les diferents demandes de cada alumne i cada família
(Alfonso Aguiló, “Educar en una sociedad plural”, Editorial Palabra, 2021).
Gran varietat d’opcions religioses, polítiques i ideològiques. La “No Child Behind Act”
Pel que fa a la diversitat d’opcions polítiques, és especialment interessant el cas que abans hem explicat sobre l’evolució de l’educació single-sex als Estats Units. Com s’ha comentat, en 1972 el president Nixon va proposar una llei federal que prohibia finançar amb fons federals els centres single-sex.Hillary Clinton, i la senadora republicana per l’estat de Texas, Kay Bailey Hutchinson, les dues dones amb més rang en aquest àmbit en tots dos partits, van aconseguir el consens suficient perquè a la llei “No Child Behind Act” s’obrís el camí al desenvolupament de l’educació single-sex.
Allò va ser un bon exemple de com el lideratge personal que tenia Hillary Clinton en aquell moment va aconseguir que el seu partit canviés significativament un posicionament polític que estava aleshores molt arrelat. El seu suport va suposar el “vist bó progressista” a aquests canvis legislatius. Va aconseguir que deixés de relacionar-se l’ensenyament diferenciat amb una cosa negativa per a la dona, doncs llavors s’havien constatat ja suficients evidències per afirmar que en molts casos podria defensar-se més aviat el contrari.Aquest canvi legislatiu va permetre un creixement significatiu, amb centenars d’escoles amb fórmules diverses d’educació diferenciada, com ja hem comentat. Pel que fa al sector privat, més del 5% són single-sex (3.719 escoles), la majoria no vinculades a institucions religioses.
Afavoreix escoles de diversos contexts socials i especialment de col·lectius desafavorits
L’arribada de Barack Obama a la Presidència dels Estats Units també va suposar un impuls per a l’educació single-sex. El Secretari d’Educació, Arne Duncan, ja abans d’arribar al govern havia promogut el model diferenciat a les escoles públiques de Chicago, i gràcies al seu suport explícit va néixer per exemple el 2002 el Acadèmia Urban Prep Charter per a homes joves, un institut públic al sud de la ciutat per a nois afroamericans, de famílies pobres majoritàriament, amb unes taxes d’èxit escolar properes al 100%, quan l’habitual era que només es gradués 1 de cada 40 nois afroamericans.
Tot això mostra que l’acceptació i l’èxit de l’ensenyament diferenciat no es redueix a les escoles d’elit, sinó també a escoles de classe mitjana o col·lectius desafavorits. Per exemple, Escola Pública Charter Septima Clark, a Washington DC, s’ha convertit en l’opció preferida d’aquells pares que desitgen per als fills afroamericans una educació capaç de garantir-los un futur en igualtat d’oportunitats respecte als nois de raça blanca o de nivell socioeconòmic més elevat. A Baltimore, el col·legi públic masculí Bluford Drew Jemison STEM Academy West, on pràcticament el 100% dels alumnes pertanyen a algun tipus de minoria, és un dels únics tres col·legis de la ciutat que ha aconseguit assolir els estàndards acadèmics exigits legalment.
En relació amb les nenes pertanyents a minories socialment desafavorides, un exemple emblemàtic és la ja esmentada Acadèmia de Lideratge de Dones Joves (YWLA), ubicada a East Harlem, una escola pública només per a nenes que des del començament el 1996 aconsegueix taxes d’èxit del 100% davant la mitjana del 42% de Nova York. Tot i que el 90% de les alumnes procedeix de famílies sense estudis (el 70% viuen sota el llindar de la pobresa), el seu accés a la Universitat ha esdevingut una realitat habitual entre elles.
En general, les escoles nord-americanes que han assumit el model single-sex en les seves diverses formulacions atenen col·lectius de tota mena de situacions socioeconòmiques, amb una gran diversitat de creences religioses i afinitats polítiques o ideològiques.
Estesa per tot el món
La Nova Educació Diferenciada està estesa per tot el món. Per raons històriques i culturals, és present principalment als països d’influència anglosaxona (Estats Units i Canadà, Regne Unit i Irlanda, Austràlia i Nova Zelanda, Kenya, Sud-àfrica i Índia…); i als de l’àrea iberoamericana (Espanya, Centre i Sud-amèrica, Portugal i Brasil), transformant els models de totes dues tradicions a les necessitats de cada lloc ia les sensibilitats de les societats modernes, que busquen la igualtat d’oportunitats per a tothom i l’excel·lència acadèmica
Fruit d’aquest impuls, hi ha un ric entramat d’institucions educatives, públiques i privades, religioses i no religioses, que s’associen internacionalment per a la millora contínua del model diferenciat, formant entitats de gran vitalitat com la Coalició Internacional d’Escoles de Nens, i la Associació d’escoles de noies, per posar dos exemples.
La Nova Educació Diferenciada està demostrant ser especialment eficaç en entorns de rendes baixes. En primer lloc, el Col·legi Caminhos e Colinas, a les faveles de Sao Paulo. Aquesta iniciativa educativa fa cinc anys que dóna formació a nens i nenes en un entorn socioeconòmic desafavorit de la ciutat de Sao Paulo.
Un altre cas és el de L’Acadèmia Àguila, un grup de col·legis públics al cor de Nova York. El conjunt de centres educatius localitzats al Bronx, Harlem, Queens i Brooklyn van aconseguir que el 98% dels seus estudiants completin els estudis secundaris el 2023, un 14% més alt que la mitjana de la ciutat de Nova York[1].
—
¿ I aquestes experiències internacionals single-sex estan vinculades a alguna opció o sector religiós, polític o social? Alfonso Aguiló, abril del 2016
[1] Fundació Eagle Academy, https://eafny.org/
*Nota del redactor
