Els estudiants d’escoles per a nois i noies obtenen millors resultats en matemàtiques i ciències que els seus parells en escoles mixtes; però per què?, pregunta la Dra. Tanya Evans, professora titular del Departament de Matemàtiques de la Universitat d’Auckland.
Diversos models pedagògics legítims
El debat sobre l’educació diferenciada ha estat controvertit durant molt de temps. Jo vaig anar a una escola mixta i em vaig inspirar en una dona extraordinària que era la meva professora de matemàtiques. A causa del seu profund coneixement i passió per la matèria, vaig saber que les matemàtiques eren definitivament una opció per a les noies: era el meu model a seguir.
Pot ser que gràcies a ella vaig anar a la universitat i em vaig especialitzar en matemàtiques, un camí que em va portar a obtenir una beca per completar un doctorat en matemàtiques a la Rice University de Houston, Texas. M’encantava la meva escola mixta, i encara sort que no hi havia cap altra alternativa. Tots anaven a escoles mixtes a la meva ciutat natal. Hi hauria hagut alguna diferència si hagués anat a una escola diferenciada?
Quan em vaig mudar a Nova Zelanda va ser una gran sorpresa per mi adonar-me que més del 14% dels estudiants de secundària assisteixen a escoles d’un sol sexe. A més, a diferència dels Estats Units i Austràlia, on l’escolarització diferenciada per sexe és impartida en gran part per escoles privades i/o catòliques, la majoria de les escoles diferenciades de Nova Zelanda són escoles públiques.
A moltes parts de Nova Zelanda, els estudiants no tenen cap altra opció: estan dividits en zones únicament per a escoles d’un sol sexe. Per a una matemàtica com jo, Nova Zelanda presentava una oportunitat excepcional per investigar l’impacte de l’educació diferenciada en els resultats en assignatures com a matemàtiques.
Foto de Unsplash
Un fenomen estadístic
Fa uns anys, el reconegut professor Geoff Chase de la Universitat de Canterbury es va posar en contacte amb mi. Ell i els seus col·legues van detectar una estadística estranya: de totes les noies matriculades en carreres d’enginyeria a la Universitat de Canterbury entre el 2005 i el 2017, el 56% havia assistit a escoles per a noies. Això és gairebé cinc vegades més del que s’esperava.
Un altre estudi del Ministeri de la Dona va detectar que les noies d’escoles diferenciades a Auckland triaven més professions tradicionalment per a homes entre les 10 primeres opcions que les noies d’escoles mixtes de la mateixa ciutat. Però la investigació sobre l’impacte de les escoles d’un sol gènere versus les coeducatives i si afecta l’interès i el rendiment dels estudiants en matèries STEM (Ciència, Enginyeria, Tecnologia i Matemàtiques) és complicada i sovint contradictòria. Un estudi exhaustiu d’escoles a Seül, Corea del Sud, on l’assignació a escoles secundàries mixtes o diferenciades és aleatòria, va trobar efectes significativament positius a l’elecció de carreres STEM per a les escoles per a nois, però no per a les escoles de noies.
El meu col·lega, Alice Smith, i jo decidim investigar el paper del tipus d’escola (mixta o diferenciada) en el rendiment en matemàtiques i ciències dels nois i noies d’Any 9 (entre 13 i 14 anys) a Nova Zelanda.
Vam examinar dades de més de 5.900 estudiants d’Any 9, obtinguts del conjunt de dades del Estudi Internacional de Tendències en Matemàtiques i Ciències (TIMSS) 2019. Les troballes del nostre estudi revelen una narrativa convincent: els estudiants d’escoles secundàries per a noies i per a nois van obtenir millors resultats en matemàtiques i ciències que els seus parells a escoles coeducatives.
Tot i això, l’abast d’aquest avantatge i la seva importància depenien del sexe i de l’entorn socioeconòmic dels estudiants. Els infants de les escoles diferenciades obtenen resultats significativament millors que els de les escoles mixtes, amb petites mides d’efecte en tots els grups socioeconòmics, cosa que concorda amb l’evidència internacional. No obstant això, els resultats per a les noies van ser sorprenents.
El rendiment superior va ser més pronunciat entre els estudiants en grups socioeconòmics baixos. Les noies d’escoles diferenciades pertanyents a decils socioeconòmics inferiors van obtenir resultats significativament millors que les contraparts d’escoles mixtes, i la grandària de l’efecte va ser gran. També van superar els nois en escoles exclusives per a nois i mixtes amb una mida de l’efecte mitjà.
Tot i això, en el grup del decil socioeconòmic alt, l’avantatge de les escoles exclusives per a noies va ser insignificant.
Conclusions
Què podria explicar aquestes troballes? No ho sabem. Podem especular que les escoles d’un sol gènere poden sobresortir a l’hora de contrarestar els estereotips de gènere predominants que durant molt de temps han predominat en les matemàtiques i les ciències. Aquestes escoles creen entorns on les aspiracions no estan circumscrites per les normes de gènere. St Cuthbert’s College for Girls a Auckland és un exemple d’una escola que promou activament la participació de les dones als camps STEM mitjançant un programa especialitzat i compromisos amb líders STEM famosos que serveixen com a possibles models a seguir.
Tot i això, hem d’abordar aquestes troballes amb prudència. Hem de tenir present que l’educació és una realitat multifactorial. És possible que els estudiants amb una inclinació més gran cap a activitats intel·lectuals prefereixin escoles d’un sol sexe, esbiaixant els resultats. D’altra banda, els estudiants a moltes regions de Nova Zelanda no tenen cap altra opció a causa de la zonificació, ja que les escoles públiques diferenciades són l’única opció.
Altres limitacions de l’estudi són la manca de dades longitudinals: no sabem què passa durant els cinc anys d’educació secundària i el nostre estudi va involucrar una petita mostra d’escoles de decil socioeconòmic baix. A la mostra només hi havia dues escoles exclusives per a noies de baix decil (davant de 26 escoles mixtes), cosa que planteja la possibilitat que factors idiosincràtics tinguessin un efecte i que els resultats no es puguin generalitzar.
Però és evident que hem de comprendre què van fer aquestes dues escoles de noies en entorns socioeconòmics adversos per obtenir tan bons resultats. Podria l’absència de nois a les classes de matemàtiques i ciències disminuir la manifestació de l’estratificació social i eliminar l’efecte dels estereotips? El que és més que evident és que, tot i que encara tenim escoles d’un sol gènere, cal comprendre millor l’impacte de l’educació diferenciada en el desenvolupament acadèmic i les eleccions professionals.
Font: L’escolaritat entre persones del mateix sexe fa la diferència?, Inside Government, Nova Zelanda, 2 de juny de 2024.
